Kazimierz, l'antic barri jueu


Kazimierz no ens pertany, per això és un indret que cal preservar i amb cura, com aquell qui atia les brases d’un foc que s’apaga: reeixir-lo per a què torni a viure.


Diuen totes les llegendes antigues, que en un temps molts llunyà, hi havia un rei. El seu nom era Kazimierz, Casimir en català i fou conegut pel seu bon governar, tant és així, que d’un regne on tot era de fusta, va deixar un pais, fet tot de pedra perenne. Kazimierz Wielki, Casimir el Gran, un home clau en la història del poble jueu de Cracòvia enamorat, diuen, de la bella i sàvia jueva, Esther, per a qui farà extendre la protecció dels jueus sota els seus dominis. L’any 1335, el rei funda i bateja una nova ciutat: Kazimierz. Una petita Atlàntida, situada a uns metres de la ciutat antiga de Cracòvia, on amb una insòlita llibertat, la comunitat jueva, després de ser expulsada de la capital, va créixer i progressar, dibuixant un món, que ja s’ha esvaït.


Kazimierz i Esther

Quan visitar Kazimierz?


Tot l'any. L'estiu és l'estació més agradable, les terrasses són plenes i arriba el Festival de Cultura jueva, com cada any, amb molta música. Si la vostra visita coinciddeix amb les dates d'aquesta celebració, veureu els carrers en tota la seva plenitud. I els allotjaments també, així que sigueu previsors!

Els hiverns són força freds, però la neu en un dia assoleiat, et regala estampes precioses i la vida als cafès, formen part del romanticisme dels seus carrers empedrats.

També convé revisar les dates de les festivitats religioses jueves més important, car són dies en què es pot limitar l'accés a les sinagogues.


Per què hauríeu de visitar Kazimierz?


Des del s.XV fins el 1941, s'hi va crear un oppium judaeroum, un espai restringit només per a ciutadans jueus. Aquí hi construiren sinagogues, cementiris, Mikves, escoles, hospitals, biblioteques i botigues. Els negocis es publicitaven en hebreu. Els divendres al vespre, les llums de les sinagogues assenyalaven l’inici de les pregàries del Sàbat i els dissabtes regnava el silenci trencat per les corredisses cap als temples. Les mudes dels homes i les dones, també dels infants, seguien un ritus concret i el so de les llengües al carrer, així com la música, transportava a indrets desconeguts i llunyans. Tanmateix, com un malson, d’un dia a l’altre, els veïns de Kazimierz van fer nosa. I un mes de març del 1941, de manera abrupta i sobtada, s'esborrarà el dret a la vida tranquila, d'un poble que l'hi donava vida des del s.XV :

" Els polonesos que viuen al districte de Podgórze han hagut de fer lloc per a nosaltres. Pensar que, de cop i volta, el sector tradicionalment jueu de Kazimierz estarà ple d’Arians! ” Halina Nelken

El dolor d’aquest món destruit, esvaït per la força amb rancúnia, odi desfermat, venjança i mesquindat, fa que l’haguem de recórrer de nou, per honorar el seu passat i respectar-lo. És una llavor de coneixement necessària, si volem aprendre a no cometre errors del passat. A Kazimierz cal estimar-lo i deixar que et trobi, car junts, obrireu portes que no sabieu que existien.


Com és avui en dia, Kazimierz?


Kazimierz és un barri marcat per l’oblit. Finestres i portals llanguideixen amb el passar del temps, amagats i enfosquits en carrers on ja no hi ha el brunzir de la vida i el traginar comercial d’antuvi. Els pocs tallers artesans que malvivien durant les dècades dels 70 i els 80, han anat tancant. Els substitueixen cafès i restaurants, hotels, botigues de souvenirs i nous dissenyadors. Amb tot, si passegeu amb ull destre, encara hi trobareu petits tresors, com la botiga de queviures que ven els millors pierogis de la ciutat!

Els turistes i els locals, omplen les terrasses a l’estiu, desgustant cerveses artesanes, rakija o gelats de gustosos sabors. Plac Nowy, Plac Wolnica i el carrer Mostowa, en direcció al riu, són els més animats quan fa bon temps. També trobareu dos indrets amb Food Trucks (camions de menjar), al final del carrer Izaaka i a la Plaça Judah, al carrer Św Wawrzyńca.


Per a mi Kazimierz és un viatge en el temps, on es pleguen històries de diferents moments viscuts per la ciutat. Si es manté en constant transició, sense abandonar la seva essència, retrobant-se i perfilant la seva pròpia identitat, la lluita per a què el seu encant perduri serà un èxit. No està exempt de crisis urbanístiques, males decisions, veïns que pateixen gentrificació i un creixent turisme pertorbador, aquell que de vegades, potineja maldestre la màgia d’un lloc que no entenen i en tempestegen la seva calma. És un indret que assaborireu, sols o acompanyats, però que us espera amb els braços oberts, per a què poseu atenció al què us vol explicar amb la passió d’un contacontes narrant llegendes a la vora del foc.




7 views0 comments

Recent Posts

See All

#judaica

#història

#gastronomia

#literatura