Segons escriu el cronista Jan Długosz, el rei Kazimierz Wielki va construir un castell en un turó a 500m d’alçada sobre el nivell del mar, a la zona estratègica de Lanckorona, propera a la frontera amb Silèssia i adequada per a protegir el camí cap a Cracòvia.
El rei hi fundarà també l’església de Sant Joan Baptista i el 1336 li donarà l’estatut de ciutat, sota les Lleis de Magdeburg. Sovint, Lanckorona és anomenada com a zona de caça del rei i dels aristòcrates de Cracòvia.
Durant la invasió sueca de 1655, el castell serà ocupat però, Jan Zarzecki, al capdavant d’una revolta, aconsegueix recuperar-lo. El 1772 els polonesos, en diverses lluites en contra dels russos, perden definitivament el control de la zona i el castell, en runes, no es recuperarà mai més.
Amb les particions de Polònia, ja al 1772, Lanckorona queda a la zona austríaca i el 1868, un incendi terrible deixa el poble quasi destruït. No serà fins el 1887 que s’hi establirà el primer departament de bombers voluntaris.
El 1934, Lanckorona perdé definitivament els drets de ciutat i amb els anys, el poble s’ha anat reconstruint respectant el seu estil original, que el converteix en un lloc excel·lent per una passejada a les afores de Cracòvia.
Quan visiteu Lanckorona no us perdeu:
L'Edifici Museu Antoni Grajewski, amb una exposició d’objectes populars i d’artesania de principis del s.XIX, peces i restes trobades en l’excavació arqueològica del castell i dels seus voltants. Fundat per la Societat d’Amics de Lanckorona. Obert els caps de setmana.
Cases de fusta tradicionals
Església Sant Joan Baptista s.XIV
Ruines del castell de la primera meitat del s.XIV
Traçat urbà del s.XIV i XV
Per acabar el passeig, no podeu deixar de prendre un cafè i un bon tros de pastís al Cafè Lanckorona, tot una joieta del disseny i el bon ambient.
